«Tragèdia al call. Tàrrega 1348»: vida y muerte de la comunidad judía de Tàrrega (l’Urgell, Lleida) en el siglo XIV

Volumen: 35-4/2017Salto de línea Sección: ArtículosSalto de línea Publicación: 2017-12-22

.

[es] «Tragèdia al call. Tàrrega 1348»: vida y muerte de la comunidad judía de Tàrrega (l’Urgell, Lleida) en el siglo XIV

Oriol Saula y Anna ColetSalto de línea Museu Comarcal de l’Urgell

PDF

Resumen

Las excavaciones arqueológicas en el cementerio judío de Tàrrega así como en un espacio del call de la ciudad, han permitido constatar arqueológicamente el ataque a la comunidad judía en 1348, ataque que hasta el momento sólo era conocido a través de las fuentes documentales. Los materiales aparecidos en ambos yacimientos, necrópolis y barrio judío, así como piezas góticas de la antigua iglesia parroquial y de otros conventos de la ciudad han hecho posible la exposición permanente «Tragèdia al call. Tàrrega 1348».

Palabras clave

Cementerio hebreo. Arqueología. Fosas comunes. Documentación. Exposición.

Referencias

«Tragèdia al call. Tàrrega 1348»: vida y muerte de la comunidad judía de Tàrrega (l’Urgell, Lleida) en el siglo XIV.

Baer, Y. (1985): Historia de los judíos en la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV). Zaragoza: Diputación General de Zaragoza.

Clua, M. (2012): «Noves dades per al coneixement de la circulació monetària a la vila de Tàrrega», URTX: Revista Cultural de l’Urgell, n.º 26, pp. 42-49.

Cohn, S. K. (2007): «The black death and the burning of Jews», Past & Present, vol. 196, n.º 1, pp. 3-36.

Colet, A. (2014): «Creences i supersticions de la comunitat jueva a través dels seus objectes». Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, pp. 181-187.

Colet, A., y Ruiz, J. (2014): «El fossar dels jueus de Tàrrega i el ritual funerari jueu». Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega, pp. 135-142.

Colet, A.; Ruiz, J., y Subirà, E. (2014): «Les fosses comunes: les evidències arqueològiques i paleoantropològiques de l’avalot de 1348». Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, pp. 157-178.

Durán, A., y Millàs, J. M. (1947): «Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona», Sefarad: Revista de Estudios Hebraicos y Sefardíes, vol. 7, n.º 2, pp. 231-259.

Esqué, M.; Moreno, I., y Ramos, J. (2012): «Estudi ceràmic de la intervenció arqueològica al carrer de la Font, 7-9, de Tàrrega (Urgell)», URTX: Revista Cultural de l’Urgell, n.º 26, pp. 22-39.

Estal, J. M. del (1983): «Extrema escasez de pan en Alicante el año 1333», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, n.º 2, pp. 49-62. Anexo documental.

Florensa, F.; Moreno, I.; Ramos, J., y Suau, L. (2007): «La fase baixmedieval del jaciment arqueològic del carrer de Sant Honorat, 3 (Barcelona)», Actes del 3.er Congrés de l’ACRAM. Vol. 1. Sabadell: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, pp. 216-225.

Greenfield, H., y Bouchnick, R. (2011): «Kashrut and Sechita−The relationship between dietary practices and Ritual slaughtering of animal son Jewish identity», Identity Crisis: Archaeological Research. Edición de L. Admunsen-Meyer, N. Engel y S. Pichering. British Series 199.

Melero-Moneo, M. (2002-2003): «Eucaristía y polémica antisemita en el retablo y frontal de Vallbona de les Monges», Locus Amoenus, n.º 6, pp. 21-40. Disponible en: <http://www.raco.cat/index.php/locus/article/viewFile/23557/23399>. [Consulta: 23 de mayo de 2017].

Moreda, J., y Serrano, R. (2009): La necrópolis judía del Paseo de la Acera de Recoletos (Valladolid). Valladolid: Junta de Castilla y León.

Muntané, J. X. (2006): «Les cases que solien ésser dels jueus: Una aproximació al call de Tàrrega a través dels llibres d’estimes», URTX: Revista Cultural de l’Urgell, n.º 19, pp. 105-124.

— (2007): «Proposta d’ubicació del fossar dels jueus de la vila de Tàrrega a partir dels testimonis documentals continguts en els llibres d’estimes», URTX: Revista Cultural de l’Urgell, n.º 20, pp. 103-119.

— (2012): «Aproximació a les causes de l’avalot de Tàrrega de 1348», Tamid: Revista Catalana Anual d’Estudis Hebraics, n.º 8, pp. 103-129.

— (2014a): «L’aljama dels jueus de Tàrrega». En Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, pp. 77-85.

— (2014b): «La pressió ideològica i normativa contra els jueus targarins». Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega, pp. 123-127.

— (2015): Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484). Bet Guenazim, 2. Barcelona: Institut d’Estudis Món Juïc.

Pujante, A., y Gallardo, J. (2004): «Huellas del pueblo judío, a través de elementos cerámicos, en el castillo de Lorca», Alberca, n.º 2, pp. 177-187.

Selmi Wallisová, M. (2011): «Le cimetière juif médiéval du quartier de Nové Meˇsto a Prague». En L’Archéologie du judaïsme en France et Europe. Edición de P. Salmona y L. Sigal. París: La Découverte, pp. 273-284.

Valenzuela Lamas, S., y Valenzuela, L. (2012): «La fauna recuperada al carrer de la Font 7-9. Testimoni de l’alimentació al call jueu de Tàrrega (L’Urgell)», URTX: revista cultural de l’Urgell, n.º 26, pp. 52-69.

Velasco, A. (2014): «El conjunt monumental de Santa Maria de Tàrrega al segle XIV», Tragèdia al call. Tàrrega 1348. Coordinado por O. Saula. Tàrrega: Museu Comarcal de l’UrgellTàrrega, pp. 61-73.

Xirau, M. (2012): «Tratamiento de restauración de textiles arqueológicos realizados en el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa». Jornadas internacionales sobre conservación de tejidos procedentes de contextos funerarios. Edición de la Secretaría General Técnica. Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación. Madrid: Secretaría de Estado de Cultura, pp. 93-103.