2017
Volumen: 35-4/2017Salto de línea Sección: ArtículosSalto de línea Publicación: 2017-12-22
.
[es] La museografía arqueológica catalana y el Museo de Arqueología de Catalunya (más de 200 años de museografía): orígenes, evolución y situación actual
Josep Manuel Rueda TorresSalto de línea Museu d’Arqueologia de Catalunya. MAC
Resumen
La museografía arqueológica catalana se inicia en el siglo XVIII y empieza a tomar forma en el siglo XIX, con distintos ensayos museísticos. El proceso de unificación de colecciones culmina en 1935, con la creación del Museu Arqueològic de Barcelona. Este Museo representó una revolución museográfica notable. Sobre esta base, la Ley de Museos Catalana (17/1990), creó el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que representaba un modelo de museo descentralizado y extendido en el territorio, que revitalizó el proyecto. Pero al margen del MAC, Catalunya ha visto como los museos de territorio se incorporaban a la vanguardia de la museografía arqueológica. Paralelamente al museo clásico se ha desarrollado la museografía in situ, la de los yacimientos arqueológicos, en la que siempre ha sobresalido Empúries. No se producirán modelos alternativos, hasta el nacimiento de propuestas inmersivas como la de la Ciudadela de Calafell y los Parques Arqueológicos catalanes, ya a finales del siglo XX.
Palabras clave
Arqueored. Interpretación in situ. Museografía contextual. Museografía inmersiva. Museografía temática. Museografía emergente.
Referencias
Garcia, A; Boronat, M. J.; March, E.; Sala, M. Ll., y Trullén, J. M. (2008): Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya (1907-2007). Barcelona: Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Ilustrada, 23. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Aquilué, X., y Monturiol, J. (coord.) (2008): 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Ajuntament de l’Escala.
García, A. (1997): Museus d’Art de Barcelona. Antecedents, Gènesi i Desenvolupament fins l’any 1915. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya. (Col·lecció Estudis).
Hernández, F. (2010): Los museos arqueológicos y su museografía. Gijón: Ediciones Trea.
Llorens, J. M. (2011): Sant Pere de Galligants, un monestir al llarg del temps. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona.
Roca, J., y Llovera, X. (2010): «Present i futur de la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya», Museu d’Arqueologia de Catalunya. Anys 1935-2010. Miscel·lània commemorativa dels 75 anys. Edición de Jordi Rovira. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 187-197.
Rovira, J. (ed.) (2010): Museu d’Arqueologia de Catalunya. Anys 1935-2010. Miscel·lània commemorativa dels 75 anys. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Rueda, J. M. (2014): «El Museu d’Arqueologia de Catalunya, un museu estès en el territori», Revista Auriga, n.º 73, pp. 30-34.
— (2015): The Archaeological Museum of Catalonia (MAC) [en línea], Milano: Nuova Museologia, Revista diretta de Giovanni Pinna, n.º 32-33, pp. 85-90. Disponible en: <http://www.nuovamuseologia.it> [Consulta: 20 de febrero de 2016].
Trias, G. (2010): «El Museu d’Arqueologia i el final de la posguerra. Vivències», Museu d’Arqueologia de Catalunya. Anys 1935-2010. Miscel·lània commemorativa dels 75 anys. Edición de Jordi Rovira. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 177-183.