El Museu d’Història de Girona en base arqueológica

Volumen: 35-4/2017Salto de línea Sección: ArtículosSalto de línea Publicación: 2017-12-22

.

[es] El Museu d’Història de Girona en base arqueológica

Sílvia Planas Marcé y Francesca Jiménez SorrocheSalto de línea Museu d’Història de Girona

PDF

Resumen

El Museu d’Història de Girona se sitúa en un edificio con un gran poso histórico. Ubicado en el cardo maximo de Gerunda, se ha ido adaptando y transformando según las necesidades que cada uno de sus «huéspedes» le ha ido dando en cada época hasta la actualidad. Desde los vestigios ocultos de muralla fundacional, además de algunos muros poco visibles del caserón noble de la familia Cartellà, en la Edad Media, los espacios que se plasman con más claridad pertenecen al convento de frailes capuchinos, manifestándose de manera evidente en su cementerio (desecador) y su cisterna (aljibe), perfectamente visibles y reconocibles en la actualidad. El edificio transmite la cronología de los avatares históricos de la ciudad, aquel que el discurso museológico resalta y pone en valor, destacando como elementos el gran mosaico romano del circo (siglos III-IV d. C) y el pequeño claustro románico de santo Domingo de Girona.

Palabras clave

Museo. Mosaico. Circo. Cisterna. Desecador. Convento capuchino. Claustro románico.

Referencias

Canal, J. et alii (2010): Atles d’història urbana de Girona, s VI a. C-XVI. Girona: Ajuntament de Girona i Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Capella, A. (2013): «El cementiri dels Caputxins», D’Estil, Revista electrònica, n.º 26. Disponible en: <http://www.destil.cat/ca/el-cementiri-dels-caputxins>. [Consulta: 31 de agosto de 2017].

Coll, J. M. (1985): «Historia sucinta del convento de Sant Domingo», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, n.º XII, pp. 5-31.

Fabre, J. (1991): Guia d’escultures al carrer (itineraris a peu i amb cotxe). Girona: Ajuntament de Girona.

Fumanal, M. À. (s. a.): L’esclat de l’escultura arquitectònica i cultual. La Pedra de Girona, 1300-1350. (Tesis doctoral en preparación).

Freixas Camps, P. (1981): El museu d’història de la ciutat. Girona: Servei municipal de publicacions.

Llorens i Rams, J. M.ª (2016): «Aventures i desventures dels mosaics de can Pau Birol». En Els mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona). Una aventura de 140 anys. Coordinación científica y editorial de Ramón Buxó. Girona: Museu d’Arquelogia de Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), p. 11.

Martín Ros, G. (2012): «L’afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Palamós al segle XVIII», Estudis del Baix Empordà, vol. 31, pp. 107-130.

Martín Ortega, M.ª A. (1977): «Notícies sobre unes troballes romanes a l’Institut Vell de Girona», Revista de Girona, n.º 81, pp. 335-337.

Miralpeix, F., y Torres, X. (2015): «La Girona de l’època moderna: de l’obrador al baluard (ss. XVI-XVIII)». Catàleg d’exposicions del Museu d’Història de la Ciutat. Girona: Ajuntament de Girona, pp. 11-71.

Nolla Brufau, J. M. et alii (1993): Els mosaics de Can Pau Birol.Girona: Ajuntament de Girona.

— (2008): Del Fòrum a la Plaça de la Catedral, evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament de Girona i Universitat de Girona.

Palahí Grimal, Ll. (2013a): «De Kerunta a Gerunda». Construir la ciutat (I). De Kerunta a la crisi baixmedieval. Conferències a l’Arxiu Municipal. Girona: Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), pp. 41-69.

— (2013b): El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del Pla de Girona en època romana. Tesis doctoral, depósito legal Gi. 1710-2013.

Palahí Grimal, Ll., y Vivó Codina, D. (2016): «Els mosaics de Bell-lloc del Pla. Descripció i interpretació». En Els Mosaics de Bell-lloc del Pla (Girona), una aventura de 140 anys. Coordinación científica y editorial de Ramón Buxó. Girona: Museu d’Arquelogia de Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), pp. 23-33.

Vivó Codina, D. et alii (2012): Parva Gerunda. Girona: Ajuntament de Girona.